ORA

M’agrada molt anar al Mercat de Santa Catalina, el trob autèntic i humà, m’agrada pasejar pels seus passadissos i aturar-me a algun bar a berenar i a fer un cafè.

Hi acostumo a anar amb cotxe,  poso un tiquet de l’ORA i m’hi estic una bona estona.

Això però ha canviat dràsticament des de que Cort va decidir ampliar la zona ORA i aplicar la tarifa cara, la del centre de Palma o garibé el centre, i a partir d’ara l’euro que me costava estar-mi casi dues hores s’ha transformat en uns 40 minuts.

Per tant si vull anar a fer un cafè i fer gasto pels bars dels voltants he d’invertir 1.20 i no disposo de poc més d’una hora, per tant ja he correr per fer les compres i me surt molt més car que abans.

Això suposa que davallarà la despesa dels consumidors en el mercat i els petits comerços dels voltats i que de retruc baixaran les recaptacions d’impostos. I no només sóc jo que estic emprenyat per l’assumpte, avui una senyora malaia la màquina, l’acusava de lladre, això sí, la màquina no en té cap culpa, la té el que l’ha manada programar.

Aquestes coses es comenten amb els venedors del mercat, concretament el de la xarcuteria estava ben emprenyat, ens hem queixat a l’Ajuntament, vam tenir-hi una reunió, però ens diuen que això va per zones i que no hi ha res a fer. A la fruiteria també es queixen, jo ara he d’anar a aparcar el cotxe a ca una tix, fer una hora de volta i aquí tenim els parquings de l’ORA buïts. Tot un èxit de valoració popular.

I és que falten diners arreu, i es pensen que si amplien la zona d’ORA podran fer més calaix, però la realitat, i ara mateix ho he pogut comprovar, és que la zona d’ORA està buida i han saturat la part de d’alt de Santa Catalina, on els residents no poden aparcar ni tan sols per anar a dinar a casa seva, resultat real menys calaix i que tal vegada les urnes decidiran per desgràcia cap a un altre sentit, ja s’ho faran.

Manifiesto “En defensa de los derechos fundamentales en internet”

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de Internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que:

1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Retrospectiva

Acabo d’entrar al meu antic compte de bloglines on encara hi tinc una secció de blogs polítics, al google reader vaig decidir donar-li barco, perquè no me feia ganes llegir obvietats.

De 14 blogs subscrits només 2 tenen posts del mes de novembre, alguns es van despedir, però la gran majoria demostren que van obrir blog en campanya pre-electoral i que ara ja toca dir poca cosa i rebre poc crítica.

A veure com surten els bolets de blogs per a la propera campanya electoral, el ben segur és que jo no penso fer de boletaire aquest cop

3.010kg

Més o manco el que vaig comentar aqui però ara li ha tocat a na Carla, i això de l’experiència com a que m’ho deixo per una altra vida.

Ja veurem com anirà

Abandonat

Tinc això una mica abandonat.

Les causes són bàsicament que me queda poc temps després de la feina per posar-me a contar les curolles que tinc al cap, i amb dos fills per casa i que arribarà aquesta propera setmana doncs francament no queda gaire temps.

Suposo que abans el fet d’estar davant l’ordinador tot el dia ajudava a escriure algunes reflexions, i anar publicant-les, ara com que quan me poso a fer coses amb l’ordinador és per preparar classes o bé, per fer algunes tasques, o provar alguna cosa amb python i clar m’oblido que tinc un blog i que estaria bé contar coses.

El microbloggin i el facebook també ajuden a anar amollant els pensaments de forma més concreta, i evita haver d’escriure un post per cada cosa que et passa.

Suposo que abans també la meva antiga feina ja m’havia superat i me tenia tan avorrit que no tenia altra escapatòria que el blog, i és que no hi ha com veure món mentres treballes com per sortir de la caixa tonta que és un ordinador i tot el que l’enrevolta, francament ho recomano, és molt més enriquidor que no pas haver de covar tancat en una habitació i devant el mateix ordinador sempre seguit.

Tinc temes pendents sobre els quals parlar per aquí, no diré quins, no sigui cosa que me tornin passar dos mesos per damunt i m’oblidi del que tenia que escriure.

Ens anam llegint.

Operación pandemia

Enllaçant amb el post anterior és d’obligada visualització aquest vídeo titulat operación pandemia on es destapen alguns dels secrets més ben guardats de la grip A.

I no és que siguin secrets, simplement es tracta d’una bona recopilació de dades en diferentes hemeroteques i bases de dades, el problema és que vídeos com aquest no surten als TN d’aquell invent dels anys 60 que ens té a tota la població empardalats.

A mi el que em preocupa és que jo sóc grup de risc, i segons marquen els protocols, d’algun il·luminat, m’he de vacunar. El que no sé és si estic obligat a fer-ho, però suposo que hi dec estar.

I és que el negoci els hi sortirà rodó a les farmaceutiques, ja que tenen assegurades milions de vacunes per administrar, només a col·lectius de risc, que són curiosament els més nombrosos.

operacion pandemia

Els mitjans tradicionals i la grip A

Una familiar nostra ha agafat la grip A, i la veritat ens vam acollonar una mica en saber-ho, i a més si afegim que està embarassada la cosa encara ens va preocupar molt.

La sorpresa va arribar quan després de visitar el seu ginecòleg, aquest li va receptar uns antibiòtics, li va aconsellar llit i que no es preocupàs, que en principi tot havia de passar amb una sèrie de dies.

Jo després vaig consultar amb un bon amic meu metge, i estava sorprés que no l’haguessin ingressada, ja que amb tot el que ens arriba als telenotícies doncs un es creu que si tens una grip A es crea un dispositiu d’alarma al voltant teu d’allò més espectacular, i el que m’ha dit és que la grip A es tracta com una grip estacional, i que a vegades com l’estacional es pot complicar i que com l’estacional pot provocar morts, el que passa que aquests no surten als diaris.

O sigui que ens estan creant una falsa alarma i tot per omplir diaris, espais de notícies i crear audiència, i mentres els que tenen en les seves mans les vacunes ja s’estan fregant les mateixes sabent la fortuna que arribaran a acumular aquest hivern.

L’únic que mirava per la tele eren els TN d’ib3, ara ja ni això, me quedo al meu redol de la xarxa.

Digitals i analògics

Està molt de moda el terme natiu digital, és aquell que es fa servir per definir una persona que coneix la tecnologia de ben petit, aquells que no recorden el món sense Internet, sense ordinadors personals, i que veuen normal el fet de asseure’s davant un ordinador i que aquest ja estigui connectat a la xarxa.

Però que passa amb la resta de mortals?

Aquest estiu tinc la sort de no fer servir l’ordinador més que per repassar els tuits, mirar una mica el facebook, llegir algun blog, i programar alguna coseta en python. La resta de temps estic amb la família i dedicat al que podríem anomenar vida analògica. Això et permet coneixer gent nova, la qual quan li dius que ets informàtic et trasllada tot un seguit de problemes que tenen dia a dia amb la tecnologia.

Jo sempre procuro ajudar amb tot el que puc i de passada aprofito per fer una mica de pedagogia, i aprofito també per observar l’ús que fa la gent d’Internet, i puc dir que la majoria està molt lluny del que s’anomena web 2.0.

Aquestes són algunes de les conclusions a que arribo després d’observar l’ús que fa la gent d’Internet, sempre agafant un perfil de persona amb un nivell intel·lectual elevat i que són molt competents en el món analògic:

Normalment es fa servir Internet per consultar la premsa digital, però els Internautes no van més enllà de consultar els mateixos diaris que compren en paper, mitjans que per norma general tenen molta por al nou mitjà Internet, i que a les primeres de canvi la denosten sense cap pietat.

El correu electrònic no es fa servir gaire, de fet molta gent ho té configurat i ho fa servir com a exigència laboral més que com a eina efectiva de  treball, preferint sempre el telèfon i el contacte directe. Quan li dius que amb el mail tot queda registrat, que no és intrusiu, i que ho pots atendre quan millor et vagi, diuen que sí, que potser, però que no tenen gaire temps per aprendre com funciona.

La missatjeria instantània està totalment mal vista, i jo li dono la culpa de tot al messenger i a les notícies que es donen pels mass media, que a la que poden li foten branca dient que els joves només es comuniquen amb això. I clar quan intentes parlar de comunicar-te a nivell professional amb els teus companys de feina doncs tot d’una s’associa a no fer feina, és a dir, si estàs amb el xat no fas feina, i no se n’adonen de la quantitat de reunions improductives que s’estalvien si es tenen unes bones eines de comunicació.

Microblogin. Res en absolut. La majoria de persones no en tenen ni idea del que és això, i tampoc ajuda posar el terme micro en un mot per ajudar a fer-lo més comprensiu. També la definició no ajuda, ja que la gent no habituada en les tecnologies digitals no veuen clar que és això d’anar contant que és el que fas en tot moment, quan tampoc es tracta d’això, més bé és anar amollant reflexions que puguin ajudar a la resta del teu col·lectiu a avançar en el món professional.

Xarxes socials. Doncs la gent ha sentit a parlar del FaceBook i tenen curiositat per sabre que és això, però també costa molt que segons quina mena de gent hi entri, i torno a donar la culpa de tot als mitjans tradicionals, ja n’he parlat prou dels motius.

Eines com dropbox i totes aquelles que et permeten sincronitzar directoris entre diferentes màquines i usuaris, eines de documentació, gestió d’arxius, etc, són totalment desconegudes, i es continuen compartint les feines amb pendrives, per mail, o bé passant-les amb disquets.

Amb tot plegat te n’adones que hi ha eines que podrien ajudar a portar un nivell de treball molt més competent però que a l’hora de posar-se danvat l’ordinador la gent no surt del paquet ofimàtic de torn, mirar els diaris de sempre i si encara hi ha sort baixar alguna que altre película.

I una cosa que veig també és interés per aprendre, però falta un ingredient molt important, el temps, ja que per ensenyar tot aquest paquet de coneixement cal molt temps, molta de dedicació i corregir moltes costums mal apreses. Tal vegada amb una bateria de cursos, però malament està la cosa quan la gent s’apunta a un curs d’informàtica i el temari no va més enllà del word, excel i powerpoint.

Esperem que els natius digitals ens portin noves formes de fer feina, jo n’estic una mica convençut i com he dit abans sempre procuraré aportar el granet de sorra ajudant a que la gent coneixi noves tecnologies, que canvii la seva actitud davant les notícies que arriben de la tele, i espero que al manco els meus alumnes facin un bon ús del món tecnològic.

twitter search

Una de les utilitats que té twitter és el seu cercador. Per exemple, ahir quan en Felipe Massa va tenir l’accident en les classificacions de la F1, vaig anar a veure que passava no al google, sinó al topic corresponent del buscador de twitter.

Allà la gent va posat els links que troba amb les darreres notícies de l’estat del pilot, però bé s’ha de sabre classificar la informació, ja que a hores d’ara veig que hi ha tuits que diuen que pot haver passat el pitjor, però no trobo confirmació oficial per enlloc,  i per això me’n vaig al meneame per veure si realment el que diuen els tuits és cert, i no veig res que ho confirmi.

Francament, el món dels mitjans de comunicació ha canviat, i eines com aquestes fan que ja gairebé ni posi la televisió en marxa i que quan un periodista amolla qualsevol cosa pels mitjans tradicionals no faci més que posar-ho en dubte.

Per altra banda es veu com una eina com twitter pot evolucionar cap a una cosa per la qual no estava pensada quan es va crear, i que li dona unes possibilitats de cerca brutal. A google podem trobar informació que ara ja podem considerar estàtica mentre que a twitter trobam el que passa ara mateix.

… and kickin

Una de les cançons que més m’agraden de simple minds van bé per reflexar la nova posada en marxa del blog.

He hagut d’esperar a que el domini morís completament, per no haver de pagar 100€ per renovar el domini i deixar-ho tot en 40 més IVA, que amb la crisis no estam per gastar de demés.

I ara toca a contar coses de nou, no de forma gaire estructurada, ja que el millor és que les idees vagin fluint.

Per parts.

Havia pensat en canviar d’identitat, però no se m’ha acudit res millor del que tinc, i ens quedam amb enguillem, tinc un any per endavant per veure el que faig.

Més coses.

Durant aquest any no he tingut gaire temps  pel blog, un canvi de feina, i de vida han fet que els darrers 10 mesos hagin passant volant, i ara puc dir que deixar l’antiga feina i passar a treballar a Es Liceu ha estat la millor decisió de la meva vida, i un canvi professional i humà tan bo que simplement no puc més que estar agraït a les persones que han dipositat la seva confiança en mi.

Espero que aquesta experiència duri molts anys amb la mateixa intensitat que aquest primer any, i estic convençut que així serà.

Més.

No sé si per la intensitat de l’any o per qualsevol altre factor, esperam el nostre tercer fill, que en aquest cas serà una nina, i sí, aquest cop aturaré l’aixeta, de fet ja la tenia aturada, però coses que passen.

I per acabar, dons que porto 6 dies de vacances i encara hi estaré fins l’1 de setembre, gaudint de l’estiu a vorera de la mar, i intentant solventar el problema dels moscarts que m’estan deixant les cames marcades, però s’està tan bé que fins i tot el spotify me dona el tema per concloure aquest post de retrobament.